dijous, 10 de març de 2016

Scratch per facilitar la feina als mestres

Avui hem anat amb en Juli, un alumne de la meva tutoria de 2n d'ESO a l'escola Josep Pallerola i Roca a presentar a les mestres de Cicle Inicial el programa que ha fet amb Scratch. El programa consisteix a emular el quinzet de forma que les mestres poden triar entre tres opcions: sumes, restes o sumes i restes. Alhora poden escollir quin és el número més gran que volen que aparegui a les operacions. Els alumnes tenen, com el quinzet, 2 minuts de temps per resoldre 60 operacions. Aquestes operacions no són mai les mateixes de manera que els alumnes no poden memoritzar i poden realitzar la prova tots alhora. L'únic que requereixen és la instal·lació de l'Scratch als ordinadors i el programa del Juli que les mestres, amb el seu vist-i-plau, l'han batejat amb el nom de Juliet. Quan acaben la prova els diu el nombre de preguntes correctes i incorrectes de manera que les mestres no han de corregir... ;-) elles ja han contemplat la idea de fer una graella i que siguin els mateixos nens els que s'apuntin quantes han fet bé i quantes malament. Hem marxat de l'escola amb un encàrrec... nou repte! A veure si aviat podem tornar! 





dimarts, 8 de desembre de 2015

UN ALTRA SECUNDÀRIA ÉS POSSIBLE


En aquest post vull fer un breu resum dels canvis pedagògics que vam fer fa tres cursos a l'Institut Baix Montseny. Cal tenir en compte que no és un centre de nova creació, ni un centre pilot, ni res semblant, és un centre amb 30 anys d'història, amb unes dinàmiques de funcionament, una estructura rígida, un professorat, com la gran majoria de centres públics de Catalunya. 

Aquest és el tercer curs des que vam estrenar els canvis a 1r d’ESO. La nova organització que tenim a primer cicle de la ESO és la materialització de molts pensaments, idees i inquietuds d’un professorat que intenta que l'Institut Baix Montseny millori cada dia.

Fins fa tres cursos, el gran gruix dels esforços d’atenció a la diversitat estaven concentrats a 2n, i sobretot a 3r i 4t d’ESO amb projectes de diversitat curricular. A l'inici del curs 12-13 ja es va començar a parlar de la necessitat de fer canvis a 1r d'ESO, entenent que tot allò que es millori i es treballi adequadament des de primer, revertirà, en un futur, a la resta dels cursos i al centre.

Vèiem la necessitat d’assentar unes bones bases a l’inici de l’etapa a l’ESO, sobretot d’hàbits i conductes per una banda, i metodològics per una altra. L’objectiu principal era garantir una normalitat en els hàbits i les conductes dels alumnes que arribaven nous a l'Institut (rebem alumnat de 5 centres de primària de la zona), aprofundir més en el seu aprenentatge i, tant o més important que l’anterior, que els alumnes vinguessin contents i amb ganes a l'Institut.

Tot  això es va començar a parlar a finals del primer trimestre del curs 12-13 i durant el segon trimestre es va constituir una comissió que va estar perfilant tot el que és, a dia d’avui, l’estructura del primer cicle de la ESO. Finalment, durant el 3r trimestre i el mes de juliol, els professors que estaven a 1r d’ESO, van elaborar la documentació, els projectes i tot allò que ha estat necessari per dur a terme l’estructura que tenim operativa actualment.

Un dels grans canvis que s’ha dut a terme és la reducció de la ràtio a les aules. Oficialment tenim 3 línies a 1r i a 2n d’ESO però, jugant amb els espais de l'Institut i amb les hores del professorat, hem creat 2 grups més a primer i un més a segon per tal de garantir un nombre màxim de 18 alumnes per classe. Aquest és el nombre màxim d’alumnes que creiem que es pot atendre bé en un grup heterogeni. De cara al curs vinent, per poder seguir mantenint aquesta ràtio a 1r i 2n d'ESO, és probable que haguem de fer un altre grup i tenir-ne 5 a primer i 5 a segon ja que cada cop tenim més matrícules a 1r d'ESO (veurem si el Departament d'Ensenyament valora els esforços i la feina que s'ha fet fins ara i ens dona recursos humans per poder fer-ho).

L’altre canvi que s’ha produït és que el tutor té els seus alumnes entre 8 i 14 hores setmanals. Això permet un major seguiment de l’alumne, una major comunicació amb les famílies i una acció tutorial molt més intensa. Això s’ha aconseguit gràcies a la divisió horària per franges de treball, l’últim dels canvis.

Les franges venen limitades pels dos patis, de forma que, durant les dues primeres hores, els alumnes fan les matèries instrumentals, 2 hores setmanals de cadascuna: Català, Castellà, Anglès, Matemàtiques i Ciències Naturals. Durant les hores del mig, 3a i 4a hora, fan cada dia 1h de T.P (Treball Personal) i una hora de Música, Francès, Visual i Plàstica, Comprensió Lectora o Tutoria els de 1r d'ESO i les optatives els de 2n d'ESO. Finalment, les dues últimes hores del dia, la franja de projectes, fan quatre dies a la setmana projectes i un dia de la setmana 2 hores seguides d’Educació Física, què ens permeten treballar la higiene personal, entre d’altres.

Aquest seria un exemple del marc horari de 1r d’ESO:




Franja de Treball Personal (T.P)

Durant aquesta hora els alumnes tenen tot de material preparat, tant en forma de dossier com en cursos virtuals a la plataforma Moodle de l'Institut. El material està dividit en deu blocs per tal de facilitar l’avaluació de l’evolució de l’alumne per part del tutor i l’equip docent. El material que han de treballar els alumnes està organitzat segons els ítems establerts pel treball personal:

  


El primer dia de cada setmana, a l’hora de treball personal, cada alumne fa una planificació dels ítems que creu que li convé treballar durant aquella setmana mitjançant unes plantilles amb un full de càlcul compartit del DRIVE. L’últim dia de la setmana l’alumne ha d’omplir un qüestionari d’autoavaluació, al mateix full del DRIVE de la planificació, que serveix al tutor i al mateix alumne per planificar la següent setmana de T.P.
Els ítems estan classificats en tres grups: competències bàsiques (grup 1), aprofundiment (grup 2) i ampliació de coneixements (grup 3).



A l'inici de l'hora de treball personal els alumnes fan 10 minuts de lectura silenciosa, tenen una petita biblioteca a l'aula que poden completar amb llibres de casa. Quan acaben un llibre emplenen una fitxa i el valoren en una graella. D'aquesta manera al llarg del curs es va veient quins són els llibres més ben valorats i a l'hora d'escollir un de nou ho poden fer seguint les valoracions dels companys. 

Durant l’hora de treball personal, hi ha música clàssica ambiental per a afavorir la concentració dels alumnes. El Treball Personal no té una nota pròpia, sinó que la feina feta durant aquesta hora diària reverteix en les matèries i, per tant, el treball queda englobat dins la nota d’aquestes matèries.
L’objectiu d’aquest sistema de treball és que cada alumne arribi a ser responsable del seu propi aprenentatge.

Franja de projectes

Després del 2n pati, abans de començar la franja de projectes, fem una petita relaxació de 5-10 minuts i un cop al mes fem una meditació guiada.
En aquesta franja els alumnes treballen en grup diversos projectes relacionats amb les assignatures de Ciències Socials, Tecnologia, Música i Visual i plàstica. El projecte està guiat a través del Moodle i, de forma genèrica, els alumnes han de fer unes feines individuals i altres en grup. Normalment hi ha un producte a presentar, una cerca d’informació, un tractament d’aquesta i, finalment, una presentació per part del grup a la resta de companys.
L'avaluació és diària a través d'un full de càlcul compartit i on el professor de projectes avalua també la presentació oral, el treball escrit, el producte final i la feina feta al moodle. També s'inclou una autoavaluació, tant individual com de grup.  
Els objectius que tenim amb el treball per projectes són que els nostres alumnes aprenguin a treballar en grup de forma cooperativa, que tots trobin el seu espai per poder desenvolupar les seves capacitats, que dominin l’ordinador i tot aquell software que se’ls proposa (gmail, google drive, google maps, power point, impress, writer, word, prezi, issue, mindomo, paint, minecraft, sketchup,...)  i que siguin capaços de fer presentacions en públic de forma sistemàtica.
Amb aquesta forma de treballar sovint sorgeixen conflictes dins del grup, considerem el conflicte com una oportunitat per l'aprenentatge i per desenvolupar una bona acció tutorial. Creiem que això beneficia a l’individu i al grup.

Tots aquests canvis ens han suposat un reconeixement per la feina feta que s'ha traduït en conferències, ponències, participació com a Centre formador al curs de formació per a Equips Impulsors del Departament i visites de diferents Centres de Secundària que han vingut a veure com funcionàvem. Ens fa especial il·lusió que un dels centres que ens va visitar el curs passat, l'Institut Badia del Vallès, enguany hagi començat a implementar la mateixa estructura, adaptant-la a la seva realitat i que el feed back que tenen tot just a punt de tancar el primer trimestre sigui molt positiu.
Esperem que hi hagi més Centres que s'animin a fer el canvi, tenint en compte que lo complicat no és el què sinó com ho fas. Com aconseguir fer el canvi és la clau de l'èxit.

Una altra Secundària és possible! 






dijous, 3 de desembre de 2015

EL BON MESTRE

Esperem que tingui sort i aquest curs tingui un/a bon/a mestre/a.

Perquè els pares i mares hem d’estar desitjant això cada curs que els nostres fills canvien de tutor/a perquè acaben un cicle o un curs determinat?
És trist però és així. Dins del món educatiu hi ha de tot, com a tot arreu, però és precisament el lloc on menys hauria de ser així. El sedàs hauria de ser prou eficient com per garantir una majoria aclaparadora de bons mestres i professors. Perquè un mestre pot marcar, i molt, per bé i per malament una persona, tant a nivell personal com a nivell d’aprenentatges i sovint no som prou conscients, tots plegats, fins a quin punt.
I quins són els bons mestres? Què és ser un bon professor?
Clar, segons quina sigui la definició o el criteri del que és ser un bon mestre o un bon professor el sedàs n’escull uns o d’altres.
Per tant, al meu entendre, previ a qualsevol tipus de filtre (proves, oposicions, tests, entrevistes de selecció de personal,...) s’hauria de tenir molt clar què és ser un bon mestre o un bon professor, quin tipus de gent és aquella que els pares volem que estiguin amb els nostres fills durant tot un curs, o, mirat d’una altre manera, quin són aquell tipus de gent que els pares no volem que estiguin amb els nostres fills i que arrufem el nas quan els toca una d’aquestes persones com a tutors o professors. Perquè un cop saps com vols que siguin els professionals de l’educació del teu sistema educatiu és quan pots fer el sedàs correcte per escollir a aquests i no uns altres.
Bé, vaig a definir com hauria de ser, sota el meu criteri, un bon mestre o un bon professor, aquells mestres i professors que als pares tant ens agradaria que els toques tenir als nostres fills. És el meu criteri però crec que la majoria de pares estaran força d’acord.
En primer lloc aquests mestres i professors han de ser persones que connecten de forma natural amb la canalla i la MIREN. Els nens s’hi troben a gust perquè d’alguna forma perceben que aquella persona adulta és de confiança (no els farà mal, ni els insultarà, ni els ridiculitzarà, els escoltarà i els estimarà), perceben que els MIREN. Per mi és indispensable que tingui aquest do per connectar amb la canalla, amb tota. Ara bé, per ser un bon mestre o un bon professor no és suficient. Ha de tenir la voluntat d’ajudar en l’aprenentatge dels nens i nenes, perquè una persona pot tenir el do de connectar amb la canalla però no tenir aquesta voluntat de servei. En tercer lloc, ha de tenir els coneixements metodològics per poder transmetre el coneixement i ajudar en l’aprenentatge als seus alumnes. I finalment en últim terme, contràriament al que avui en dia s’està prioritzant en el sedàs actual, les oposicions, ha de tenir el coneixement d’allò que ha de transmetre (des de saber quin és el material més adequat per aprendre matemàtiques a l’etapa d’infantil, passant per tot el que cal saber perquè un nen faci correctament tot el procés de lecto-escriptura, o el coneixement de la història, la filosofia o qualsevol altre matèria de secundària).

Crec profundament que si la majoria de mestres i professors dels nostres centres educatius tinguessin aquest perfil, com diuen en castellà “otro gallo cantaria”.  

Reprenem l'activitat...

Després de 2 anys de total inactivitat al bloc m'he plantejat les dues possibilitats, tancar-lo o reprendre'l. Em fa pena tancar-lo o sigui que tornaré a penjar coses. La idea és, tot i que no m'agrada escriure, mirar de transmetre les meves inquietuds relacionades amb el complex món educatiu. Bé, farem un intent, tot sigui que passats dos anys tornem a estar al mateix punt...

dijous, 7 de febrer de 2013

Aquí deixo les fotos dels alumnes de 1r d'ESO treballant al taller:

Taller de tecnologia 1r ESO 12-13

divendres, 22 de juny de 2012

divendres, 24 de febrer de 2012

Sempre els mateixos

Més retallades a educació...

Com sempre els que estan a dalt de tot de la piràmide de poder mouen els fils recolzats per les lleis que ells han aprovat o canviat al seu gust per poder mantenir la seva quota de poder. Tot a costa dels de sempre, la gran base, els de sota. A veure quan ens adonem que sense la base, la piràmide no s'aguanta!  

dimarts, 14 de febrer de 2012

Mosquibots

Divendres passat vam anar a presentar els mosquibots que van realitzar un grup de 6 alumnes de 4t d'ESO de tecnologia a l'escola de primària Josep Pallerola i Roca. Va ser molt emotiu perquè tots 6 alumnes havien cursat infantil i primària en aquesta escola i es van retrobar amb els espais, les mestres, el pati,...
Vam entrar a les classes de P3, P4 i P5 i els alumnes de 4t van ensenyar i explicar als més menuts com havien construït els seus robots. I van poder veure com pintaven un quadre... Increïble la cara dels petits!!!

Aquí us deixo algunes fotos:









dimecres, 25 de gener de 2012

dimecres, 28 de desembre de 2011

dijous, 1 de desembre de 2011